bodega-historia bodega-historia bodega-historia bodega-historia bodega-historia bodega-historia

HISTÒRIA MASIA
CASA GRAN
1453

MASIA CASA GRAN

Dins l’Alt Penedès, una de les masies més antigues és la Masia Casa Gran, en el poble de Sant Joan Samora. La primera citació, en textos que es conserven, de Sant Joan Samora datan de l’any 1080 i de la Masia Casa Gran de 1453.

La masia, restaurada per primera vegada en el segle XVI i enclavada dintre les seves propies vinyes, gaudeix d’unes vistes panoràmiques de la muntanya de Montserrat. En l’actualitat està immersa en un nou procés de rehabilitació dirigit per José Luis Vives Conde, expert restaurador de cases antigues catalanes.

Recollint la tradició i formules conservades en la família de D. José Mª Mata, pare i avi dels actuals propietaris, elaborador de vins de gran renom en la comarca, aquests van decidir continuar amb la viticultura com proveïdors dels principals cellers de la zona fins que en l’ any 2007 van decidir donar el salt a l’elaboració pròpia, sota la direcció de l’enòleg Oriol Guevara. Fruit d’aquesta aventura neix Sant Joannes, un vi de gran expressivitat i marcat caràcter, en les seves dues versions blanc i negre.

En origen eren dues propietats: Can Canals i Can Ràfol. Miquel Canals va comprar a Joan Ràfol en l’any 1641 la propietat. Can Canals ho posseïen des de 1453 fins que en l’any 1704 Pau Canals ven a Ramón Ravella, de Subirats, tots els masos i terres. Ramón Ravella en 1706 compra diverses peces de terra als hereus de Can Casanoves.

El 1513 Miquel Canals va cabre-var: Lo mas ses cases, la peça de terra qui és dins ses parets, lo mas derruït nomenat lo mas mora, una peça de terra, laltre peça gran, los farreginals, lo mas de ses tries, la peça de Sareell, altre peça de terra prop lo mas roig, la peça prop lo mas Pinyana, la peça de pertinències del mas dez Puig, los domenys, la peça nomenada honrada, la part de la vall, la peça nomenada dez cocó, la casa den Tortosa ab una peça contigua, una petita peciola de terra.

L’any 1513 Joan Ràfol va cabre-var: Los masos mir y vendrell, la peça del ort den miró, la peça bosca, altre peça de bosch apellada formàs, la peça qui és den pere martí, una peça de terra de pertinències del mas viver.

És una de les propietats més grans de l’església de Sant Joan Samora i que dels Revella va passar als Llançà que eren nobles. El nom Sant Joannes és un homenatge, d’una banda, a un avantpassat de la família propietària i, per altre al sant patró que dóna nom a la pedania en la qual està situada la finca.

El vi Sant Joannes s’elabora mitjançant mètodes tradicionals que inclouen veremes manuals, als quals s’afegix la tecnologia més moderna. L’envelliment es realitza en la sala de barriques històrica i en “cups” (calats subterranis de pedra) habilitats per a tal fi, del segle XVIII, després del seu pas per dipòsits d’acer inoxidable. La nostra enologia està orientada a l’obtenció de vins de màxima qualitat i expressivitat.

L’ERMITA

Quan la Catalunya vella ja estava formada, pacificada i tenia el seu moment de màxim esplendor romànic, en els segles XI i XIII, el Penedès era terra de frontera, acorralada d’inestabilitat. Per això no trobem grans construccions, sinó que els monuments romànics mes destacats són castells de defensa, com el de Gelida que al deixar de ser estratègic la seva corresponent església ha continuat fent la seva funció religiosa fins als nostres dies.

 

PRECEDENTS DE SANT JOAN SAMORA

La primera citació d’Hortons ja apareix a mitjans del segle X (945) i Sant Joan Samora o Sant Joan de Mora en l’any 1080. La documentació posterior sobre Sant Joan és poca i no comença a abundar fins al segle XIV on es troba un document de la Pia Almoina datat el 17 de novembre de 1316 on un Bernat de Fonollar pren possessió de la quadra de Sant Joan Samora, del terme del castell de Gelida, que els comtes de Pallars i Senyors de Cervelló, Hug de Mataplana i Sibil·la, li han atorgat mentre no li facin deslliurament total de 15.000 s.b. pel dot de Blanca, filla de Ferrer d’Abella, amb qui ella es va casar. En aquesta ocasió fan jurament de fidelitat a Bernat de Fonollar els habitants d’aquesta quadra.

Pocs anys després (1327) en una cabrevació (Document o volum que conté les declaracions de béns fets pels vassalls d’un senyoriu i les càrregues que comporten, davant d’un notari designat pel senyor a fi de registrar-les) on es relacionen, en gran part, els censos que pagaven els habitants de la Baronia de Gelida als senyors (Comtes de Pallars) consten un bon nombre d’habitants de Sant Joan amb tot allò que tributaven. És difícil de definir exactament els quals corresponien a cada parròquia, encara que alguns estan perfectament identificats com homes de Sant Joan. En la transmissió de la propietat per herència, per venda, o nou establiment, ja en el segle XVI, podem trobar que aquells antics habitants només queden presents com topònims, bé amb masos o bé amb peces de terra.